Un nen en pijama

La imatge és clara. Un nen en pijama, d'uns set anys. Deu tenir febre, ja que té un termòmetre a la boca. Podria ser una campanya per a la prevenció de qualsevol transtorn de la mainada, podria ser un anunci de roba. Però no és així. És l'anunci del Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona. A sota de la foto, l'escut d'Espanya, el del Govern de Catalunya, els de diversos ajuntaments. Institucions que s'esgarrifen quan es parla de la manipulació dels infants, institucions que no han pensat (espero) que l'associació entre el món del sexe i la imatge d'un infant és, si més no, perillosa.

Pensar en la feina

Tinc la immensa sort de treballar en la feina que vaig triar ja fa molts anys. Tinc la sort de passar-m'ho bé la majoria de les hores que treballant. Però em molesta cada cop més haver de fer tasques completament inútils que en teoria formen part del meu ofici. Hores i hores perdudes omplint formularis que segurament mai ningú no obrirà. Obrir correu postal amb informacions que gairebé sempre m'han arribat abans per correu electrònic, impreses, com no, en paper de la millor qualitat i a tot color. Què deu costar, tot això? Qui ho decideix? Què passaria si de cop i volta comencéssim a fer objecció burocràtica?

COMENÇA EL BLOG

Pensar, encara. Encara cal donar voltes al què fem, al què hem fet, al que voldríem fer.