inconvenients

Hi ha moments en què sembla que la vida és una successió de petits inconvenients acumulats. No passa res greu, però una infinitat de petites coses interfereixen en la teva quotidianeïtat com mosques al voltant d'un munt de fruita madura. No hi ha res que racionalment expliqui el teu mal humor, però acabes perdent els nervis davant un programa que es bloqueja.

També cal dir, però, que sembla que hi hagi persones especialitzades en crear aquests inconvenients. Els veïns incivics que decideixen escoltar música a tot drap des del seu jardí, i que t'imposen aquesta contaminació acústica quan tu esperes la tranquil·litat de casa teva tota la setmana; la funcionària que no comprèn que els tràmits que ella gestiona no són més importants que una persona malalta que s'ha hagut de quedar sola a casa perquè tu has de pujar a l'ambulatori a fer aquesta gestió; el govern que no fa bé la seva feina...

Un nen en pijama

La imatge és clara. Un nen en pijama, d'uns set anys. Deu tenir febre, ja que té un termòmetre a la boca. Podria ser una campanya per a la prevenció de qualsevol transtorn de la mainada, podria ser un anunci de roba. Però no és així. És l'anunci del Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona. A sota de la foto, l'escut d'Espanya, el del Govern de Catalunya, els de diversos ajuntaments. Institucions que s'esgarrifen quan es parla de la manipulació dels infants, institucions que no han pensat (espero) que l'associació entre el món del sexe i la imatge d'un infant és, si més no, perillosa.

Pensar en la feina

Tinc la immensa sort de treballar en la feina que vaig triar ja fa molts anys. Tinc la sort de passar-m'ho bé la majoria de les hores que treballant. Però em molesta cada cop més haver de fer tasques completament inútils que en teoria formen part del meu ofici. Hores i hores perdudes omplint formularis que segurament mai ningú no obrirà. Obrir correu postal amb informacions que gairebé sempre m'han arribat abans per correu electrònic, impreses, com no, en paper de la millor qualitat i a tot color. Què deu costar, tot això? Qui ho decideix? Què passaria si de cop i volta comencéssim a fer objecció burocràtica?

COMENÇA EL BLOG

Pensar, encara. Encara cal donar voltes al què fem, al què hem fet, al que voldríem fer.